domingo, 10 de febrero de 2008

Dia 52

El viaje a Kotido ha sido tranquilo, el único problema es que la madera que
hemos comprado estaba húmeda y a la vuelta no podíamos pasar de 30 Km/h
debido al sobrepeso, hemos tardado 3 horas en cruzar el desierto... 3 horas
comiendo polvo sin quitar la vista del horizonte por si había una emboscada
preparada.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Vaja, Vaja Miquelet, pareix que has d'aprendre l'Ik!! Per entendre al super-batle. No sé si pots llegir els comentaris però aquí esteim ses tres germanes engantxades a ses teves aventures. Es com estar més aprop teu. En tornar nos has d'ensenyar a ballar els balls regionals...Que no falti. Li faré una desfressa a na Bet, d'Ik. Per que aprengui del món i de la bolla ;·))
Ja m'avisaràs si ja has trobat les teves filles, eh???

Bsoooote...Aina

Anónimo dijo...

Vaja, Vaja Miquelet, pareix que has d'aprendre l'Ik!! Per entendre al super-batle. No sé si pots llegir els comentaris però aquí esteim ses tres germanes engantxades a ses teves aventures. Es com estar més aprop teu. En tornar nos has d'ensenyar a ballar els balls regionals...Que no falti. Li faré una desfressa a na Bet, d'Ik. Per que aprengui del món i de la bolla ;·))
Ja m'avisaràs si ja has trobat les teves filles, eh???

Bsoooote...Aina

Miquel dijo...

Jajajaja

Els balls Ik son molt semblants al ball de bot... i per la disfressa, serà facil, no duen rebosillo!!

Gracies pel suport de la familia Aguilo :P

Un ptonass ben fort,

Miquel

alessia dijo...

hola guapetón, no creas que sólo te leen las 3 germanes. yo también sigo tus aventuras! me encantó leer que ya has aprendido a cocinar ;-)
un beso muy muy fuerte
ale